Bazooka van començar a fer miques l'escenari ben entrades les 10, el grup grec va comptar amb un públic poc nombrós però això no els hi va servir d'excusa per prémer l'accelerador al màxim i mostrar tota la contundència possible. Tot i ser els taloners van estar pràcticament una hora tocant amb totes les seves forces en un concert ple de fuzz, garatge i tics grunge. La banda d'Atenes va crear una gran massa de soroll només pujar a l'escenari que no es va esgotar fins a l'últim tema. Tot i la bola de so que desprenien, es podia apreciar una tècnica impecable dels músics, destacant-ne la del bateria i el guitarra principal. Esperem que tornin aviat.
Una estona després, els Acid Baby Jesus van començar la seva actuació. El grup principal tampoc va gaudir d'un enorme públic encara que la sala és va omplir una mica més. Els francesos venien amb un nom, que sonava més als barcelonins que el dels seus companys Bazooka, i és que la banda parisenca amb dos discos, també de garatge psicodèlic, sota el braç han talonejat per França als reis d'aquest estil, els Black Lips. A més de Barcelona, Acid Baby Jesus ja havien fet concerts a on es remenen les cireres, tan a Estats Units com a Gran Bretanya. Amb un púbic que coneixia aquesta premisa van començar amb la mateixa força que el grup anterior. Això va sorprendre perquè, tot i ser un grup de garatge, com es podia comprovar en els discos optaven per la basant més pop del gènere. Però com va quedar demostrat dilluns només en els enregistraments optaven per el camí més tranquil i plàcid, durant l'actuació van treure's les cançons del damunt amb més pes i energia del que es preveia.
Pel que fa a la posada en escena s'ha de dir que se'ls hi nota que una de les seves clares influencies son el grup que van talonejar (els Black Lips), els moviments d'alguns dels components eren gairebé clavats als d'altres membres de la famosa banda. Personalment, el contrapunt negatiu del seu concert, encara que la gent encara embogís més al veure com sobre-actuaven els músics. De totes maneres un bon concert que gràcies, també s'ha de dir, a la interacció que van tenir amb els espectadors es va fer divertit.
Inch Allah Records és el segell discogràfic que va portar aquestes dues bandes a Barcelona. El segell amb seu a París és el que promociona aquests grups i d'altres com Catholic Spray. Iniciatives com aquestes demostren que el corrent de música subterrani també té parada a altres estacions. I sort n'hi ha.
