divendres, 5 d’octubre del 2012



Matança entre indígenes a l'Amazones ecuatorià

L'últim capítol de la cruenta batalla que s'està lliurant a les zones fronteres de l'Amazones amb Equador, data d'avui i ha deixat més d'una cinquantena de morts al seu pas. Aquesta és la primera vegada que la matança ha estat entre membres de la mateixa ètnia Huaroni, dins la qual els Tigüino han atacat als Tagaeri. Les morts han estat executades brutalment amb casos de degollament i amb dones i nens pel mig.

L'arrel d'aquest conflicte prové, tal i com ha dit el president de l'organització de la nacionalitat Haorami, de l'explotació de recursos que s'està fent d'aquest paratge sud-americà. Des del coneixement de les capacitats productives de la selva i la següent arribada de grans petrolieres o companyies de desforestació la població autòctona ha quedat involuntàriament dividida pel govern entre els que "permeten" l'explotació i els que s'hi resisteixen . A partir d'aquest premissa els atacs s'han anat repetint durant anys per part de les dues bandes de manera sempre molt cruenta.


A més, en aquesta regió de Tiguino que fa frontera amb el Perú s'hi troba el Parc Nacional de Yasuní, declarat bio-reserva i herència cultural per l'UNESCO el 1989 gràcies a la seva diversitat natural i cultural. Aquesta raó de pes per preservar la selva no sembla convèncer al govern de Correa que en els últims anys ha permès l'entrada de petroleres de manera gradual.

Un altre cas recent, que serveix per veure la magnitud del problema, va succeir a la frontera entre Venezuela i Brasil on un grup de miners il·legals van bombardejar amb helicòpter un poblat indígena. I és que uns es troben amb una pedra a la sabata i els altres amb la desaparició de la terra que ells coneixen.



diumenge, 22 de gener del 2012

The cure al Primavera Sound 2012 i al Bilbao BBK 2012



Segurament aquesta noticia ha sigut la més forta musicalment parlant pel que portem d'any, però també la més esperada ja que les veus corrien per totes bandes de que els de Robert Smith estarien a Barcelona i Bilbao. Finalment aquest divendres Gabi Ruiz, un dels organitzadors del Primavera Sound, ho va deixar caure a les 11 del matí via twitter per fer del dia un Friday I'm in love. El festival basc tampoc va tardar gaire a anunciar la bona nova i d'aquesta manera va esdevenir un fet no massa corrent: que un mateix grup coincideixi en dos macrofestivals el mateix país. Millor no replantejar les coses però.



El primer cap de setmana de juny els anglesos estaran a Catalunya, més concretament el dia 2 de juny faran una actuació de més de 2 hores on repassaran els seus gran èxits, centrant-se amb les peces de l'àlbum "Wish", publicat ara fa 20 anys. El boom ha sigut màxim encara que en el cartell del Primavera ja s'hi torbessin noms com Franz Ferdinand, Bjork, JUSTICE, Wilco entre molts d'altres que no he dit o que encara queden per confirmar.
Pel que fa a Bilbao l'històric grup de pop hi actuarà un mes i pico després d'haver-ho fet a Barcelona, entre els dies 12 i 14 de juliol. El nom de The Cure es suma a caps de cartell tant impactants com Radiohead, Klaxons, Noah & The Whale i un etcètera no tant llarg com el del Primavera.
L'última vegada que la banda de Crawley va trepitjar la península va ser al 2008 presentant l'últim àlbum que de moment ha publicat la banda, al Festival de Benicàssim. Per això i per la gran tirada que encara tenen els seus temes (Boys don't cry, just like heaven...) el grup reunirà molts i molts fans que no voldran perdre's ni les guitarres optimistes, ni la peculiar veu de Robert Smith.

divendres, 20 de gener del 2012

MALE BONDING AL SIDECAR


Tot i que per una banda hem començat l'any malament (com es pot observar en el post anterior) per l'altra continuem trobant boníssimes propostes alternatives a les sales que estan aguantant la crisi. El Sidecar és un bon exemple de local amb una salut de ferro, com es demostra amb la regularitat del seu programa: cada setmana hi trobem concerts de grups de tota mena i de tot arreu. L'últim cas, Male Bonding.

Els anglesos van presentar aquest dimecres a la Plaça Reial de Barcelona el seu nou disc "Endless now". D'aquesta manera encetaven la gira per Espanya, que està continuant per València i acabarà a Madrid avui. A Barcelona van tenir la mala fortuna de coincidir amb el clàssic al Bérnabeu, això va suposar menys públic i que el concert fos més d'hora del previst.

En horari europeu, a les 8 del vespre va començar el show amb els gironins Aliment com a taloners. La seva intenció era fer venir gana al públic que anava arribant i ho van aconseguir a la perfecció. Tot i alguns problemes de connexió que va tenir el baixista el grup va sonar potent i cru, demostrant clarament que s'han adaptat a la baixa del segon guitarrista que ara viu a Londres. Bona música de garatge, estrident i d'influència anglosaxona que de les ribes l'Onyar va traslladar-se al Sidecar per començar a amenitzar la vesprada.



Un cop acabada l'actuació dels Aliment i amb la sala força plena els Male Bonding van pujar a l'escenari. Amb les idees clares i més freds que el gel els 4 components del grup van interpretar els temes gairebé com si fossin fuetades. Mesclant cançons del disc anterior "Nothing Hurts" i del nou "Endless now" presentat a finals del 2011, el concert va tenir una conitnuïtat excepcional per part dels músics però el públic la va concebre de manera molt irregular. Potser l'horari o potser les ànsies de futbol van fer que la sala només bullís durant els dos hits indiscutibles del grup: Weird Feelings i Years not long.
La resta de peces van esclatar amb molta força però sense acabar de cuallar en el públic. Els londinencs van demostrar que la banda en directe beu molt més del seu basant punk i no tant del costat pop. Tot i les veus enganxoses properes a l'indie més comercial, els ritmes desenfrenats i les guitarres més rugents van sobreposar-se. De rerefons, però, s'ha de recordar que va existir una linealitat pròpia de grups professionals i de nivell. A més, tot i la poca reacció dels assistents, s'ha de reconèixer que les cançons del nou disc són d'una qualitat a l'altura del primer. Channelling your fears, Bones o Tame the sun també podrien explotar com a grans hits en els propers concerts. Confio en que si tornen a venir per Catalunya, els que hagueu llegit aquest post els aneu a veure. Male Bonding valen la pena.

Primer disc dels Mates Mates




Els Mates Mates son 5 xicots d'Osona dels quals ja hem parlat en aquest bloc alguna vegada o altra perquè m'agrada anar als seus concerts, però ara son novetat pel fet d'haver publicat això. Vida Animal és el seu primer disc que ara fa un parell de setmanes vam poder començar a degustar. Un disc de 12 cançons que finalment ha publicat Famèlic Records. Després de les pugnes que el segell de Vic havia tingut amb una discogàfica més "important", el grup va optar per quedar-se amb el segell dels amics de tota la vida.
El disc és la millor mostra del que podem veure als concerts dels Mates Mates cançons amb una clara influència folk, però que es mouen també entre l'indie (melodies de guitarra), la rumba (ritmes peculiars) i el punk (crits i accelaracions constants). Una música molt i molt especial que fa que la proposta sigui molt original. Aquesta dotzena de cançons estan cantades en català i italià cosa que afegeix curiositat per escoltar-los.
El disc ha estat gravat a la masia del Petit de ca l'Eril, Joan Pons ha aconseguit treure el màxim profit de l'artesania del grup i fer que cada una de les cançons soni perfecta. Volguem o no, sentirem a parlar molt dels de Vic en els darrers mesos ja que just ara començaran a girar per diferents llocs. De moment els concerts previstos son:

- 1 i 2 de febrer, Sala Heliogàbal, Barcelona (5 euros)

- 4 de febrer, Jazz Cava, Vic (gratuït)

-12 de febrer, El Dau, Mataró

- 24 de febrer, Sala Sindicat, Figueres

Visca els Mates Mates!

diumenge, 15 de gener del 2012

Bad news




La històrica botiga de discos CD. Drome i la sala Moog de concerts, tanquen files. No podíem començar l'any 2012 d'una pitjor manera. Dos dels emblemes del circuit de la música independent a Barcelona desapareixen per culpa de la ja famosa crisi.



CD. Drome va anunciar fa unes setmanes via facebook que aquest mes de gener deixaria l'activitat i tancaria definitivament. La botiga del carrer Valldonzella de Barcelona portava 20 anys apostant per les propostes més independents i allunyant-se de les botigues convencionals de discos. Els seus propietaris sempre han defensat que a CD. Drome només s'hi venien discos de qualitat. De totes maneres, la decreixent compra de discos i la ja esmentada crisi econòmica els han empès a retirar-se del mercat discogràfic. Aquesta noticia evidencia el mal estat del sector, amb les facilitats d'Internet la gent ja no compra discos i les botigues com la del Raval, se'n recenten. Oriol Valls i Jordi Raich (propietaris del local)afirmaven que en aquestes dues dècades no havien vist grans canvis de tendències, estils musicals o gustos sinó un canvi en la manera de consumir la música, arribant a extrems en que el preu de la cultura és exageradament baix o nul.
Aquest local ha significat molt per a la música de la ciutat de Barcelona, fent arribar propostes que difícilment es trobaven en altres aparadors.



L'altra mala noticia és la despedida dels concerts a la sala Moog de Barcelona que els propietaris també van anunciar per les xarxes socials ara fa unes setmanes. En aquest cas, els motius del "finito" han estat les queixes que el local rebia dels veïns de la zona en els concerts en directe. És per això, doncs, que només es suprimiran de la programació les actuacions de grups que organitzaven Moog rock'n roll. Les sessions d'electrònica o les nits temàtiques no desapareixeran, per tant, de la sala.
De totes maneres, aquest adéu suposa la desaparició d'una de les seus obligades per a molts grups alternatius nacionals i internacionals. Pel Moog hi han passat moltíssims grups que probablement sense la sala no haguessin parat per Catalunya. És una llàstima que ara el reguitzell de locals amb programacions similars es redueixi fortament, es necessiten més espais, és necessita més música en viu.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Nit de garatge psicodèlic a la Moog

Quan alcem les antenes per veure on cauen les escenes alternatives al mapamundi, normalment ens enlluernen llocs com els Estats Units o la Gran Bretanya. I és que les grans metròpolis com Nova York, San Francisco, Londres o Manchester sempre seran els formiguers que tothom mirarà amb més atenció, però en llocs no tant estimats pel públic s'hi poden trobar diamants en brut. És el cas d'Atenes o, del més explorat, Paris. Aquestes eren les procedències dels dos grups que van fer vibrar les parets de la sala Moog aquest dilluns. Va ser el torn de Bazooka i Acid Baby Jesus, dos grups de garatge psicodèlic que aprofitant la seva gira europea ens van venir a visitar a Barcelona.

Bazooka van començar a fer miques l'escenari ben entrades les 10, el grup grec va comptar amb un públic poc nombrós però això no els hi va servir d'excusa per prémer l'accelerador al màxim i mostrar tota la contundència possible. Tot i ser els taloners van estar pràcticament una hora tocant amb totes les seves forces en un concert ple de fuzz, garatge i tics grunge. La banda d'Atenes va crear una gran massa de soroll només pujar a l'escenari que no es va esgotar fins a l'últim tema. Tot i la bola de so que desprenien, es podia apreciar una tècnica impecable dels músics, destacant-ne la del bateria i el guitarra principal. Esperem que tornin aviat.

Una estona després, els Acid Baby Jesus van començar la seva actuació. El grup principal tampoc va gaudir d'un enorme públic encara que la sala és va omplir una mica més. Els francesos venien amb un nom, que sonava més als barcelonins que el dels seus companys Bazooka, i és que la banda parisenca amb dos discos, també de garatge psicodèlic, sota el braç han talonejat per França als reis d'aquest estil, els Black Lips. A més de Barcelona, Acid Baby Jesus ja havien fet concerts a on es remenen les cireres, tan a Estats Units com a Gran Bretanya. Amb un púbic que coneixia aquesta premisa van començar amb la mateixa força que el grup anterior. Això va sorprendre perquè, tot i ser un grup de garatge, com es podia comprovar en els discos optaven per la basant més pop del gènere. Però com va quedar demostrat dilluns només en els enregistraments optaven per el camí més tranquil i plàcid, durant l'actuació van treure's les cançons del damunt amb més pes i energia del que es preveia.
Pel que fa a la posada en escena s'ha de dir que se'ls hi nota que una de les seves clares influencies son el grup que van talonejar (els Black Lips), els moviments d'alguns dels components eren gairebé clavats als d'altres membres de la famosa banda. Personalment, el contrapunt negatiu del seu concert, encara que la gent encara embogís més al veure com sobre-actuaven els músics. De totes maneres un bon concert que gràcies, també s'ha de dir, a la interacció que van tenir amb els espectadors es va fer divertit.



Inch Allah Records és el segell discogràfic que va portar aquestes dues bandes a Barcelona. El segell amb seu a París és el que promociona aquests grups i d'altres com Catholic Spray. Iniciatives com aquestes demostren que el corrent de música subterrani també té parada a altres estacions. I sort n'hi ha.