El dimarts passat es va celebrar a la Sala petita de l'Apolo, o sigui la 2, un concert molt especial per a Maurici Ribera que presentava el seu nou treball Trompetes d'Holanda. Però això no era el que feia especial el concert, ja que el cantautor de Sant Joan de Vilatorrada ja porta anys i panys ensenyant-nos les seves cançons i els seus discos, sinó que el fet de que vingués amb banda era el que feia imperdible aquell concert. I és que en Maurici ens té acostumats a veure'l a ell únicament a d'alt l'escenari acompanyat d'una guitarra en canvi el dia 8 vam degustar les cançons d'antifolk del santjoanenc amb l'ajuda d'una banda, la seva banda.
Gent de grups com Anímic, Psicophonics o el mateix Mau d'Esperit van col·laborar tan en la gravació del disc com en el concert de la 2. Un bolo molt familiar ple d'amics i coneguts del músic que el van ajudar a desfermar-se una mica més del què és habitual en ell. Tot un ventall de recursos van quedar evidenciats en el concert de gairebé un hora, on en Maurici va tocar temes del nou disc com també va repassar la seva llarga trajectòria ( més de 10 anys) amb cançons d'anteriors CD's.
Bromista i juganer Ribera va cantar alguna cançó en aranès, es va atrevir amb el sintetitzador i per acabar de maravellar als assistents enfilant-se a la barra de la 2 i fent l'últim bis. Després d'aquest concert rodó, dels nombrosos anys que The Missing Leech porta a l'escena underground del país i de tots els kilòmetres que ha recorregut per difondre la seva música ( ha anat a llocs com a Nova Zelanda, Canadà o Luxemburg) molts l'arriben a catalogar el Daniel Johnston català. D'altres, sense ànsies de fer frases maques, el veiem com un gat vell amb moltes forces per continuar donant canya a un estil tan poc conreat a casa nostra.
El concert va tenir però un pròleg destacable ja que el taloner va estar totalment a l'altura. Dalmau Boada (Esperit!) va fer gala d'una gran capacitat com a multiinstumentalista i com a músic capaç de tocar tots els gèneres imaginables. D'una guitarra espanyola n'encenia la metxa que s'anava escampant gràcies als efectes de repetició dels pedals que li permetien tocar de l'harmònica a la pròpia bateria. Boada, que es trobava sol en tot moment d'alt l'escenari va compaginar el seu estil més emprat, l'experimentació, amb d'altres com la rumba, la psicodèlia, el pop, el folk i un llarg etcètera. La llàstima del concert va ser que va ser de poca durada, ja que el Santceloní va estar poc més de mitja hora en escena. Això va fer que no pogués tocar gran part de les cançons que Bankrobber li ha editat en el recent disc Endavant continu. De totes maneres Mau va demostrar que, com en Maurici, la seva trajectòria és com el seu disc diu: un Endavant continu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada