Tot i que per una banda hem començat l'any malament (com es pot observar en el post anterior) per l'altra continuem trobant boníssimes propostes alternatives a les sales que estan aguantant la crisi. El Sidecar és un bon exemple de local amb una salut de ferro, com es demostra amb la regularitat del seu programa: cada setmana hi trobem concerts de grups de tota mena i de tot arreu. L'últim cas, Male Bonding.
Els anglesos van presentar aquest dimecres a la Plaça Reial de Barcelona el seu nou disc "Endless now". D'aquesta manera encetaven la gira per Espanya, que està continuant per València i acabarà a Madrid avui. A Barcelona van tenir la mala fortuna de coincidir amb el clàssic al Bérnabeu, això va suposar menys públic i que el concert fos més d'hora del previst.
En horari europeu, a les 8 del vespre va començar el show amb els gironins Aliment com a taloners. La seva intenció era fer venir gana al públic que anava arribant i ho van aconseguir a la perfecció. Tot i alguns problemes de connexió que va tenir el baixista el grup va sonar potent i cru, demostrant clarament que s'han adaptat a la baixa del segon guitarrista que ara viu a Londres. Bona música de garatge, estrident i d'influència anglosaxona que de les ribes l'Onyar va traslladar-se al Sidecar per començar a amenitzar la vesprada.
Un cop acabada l'actuació dels Aliment i amb la sala força plena els Male Bonding van pujar a l'escenari. Amb les idees clares i més freds que el gel els 4 components del grup van interpretar els temes gairebé com si fossin fuetades. Mesclant cançons del disc anterior "Nothing Hurts" i del nou "Endless now" presentat a finals del 2011, el concert va tenir una conitnuïtat excepcional per part dels músics però el públic la va concebre de manera molt irregular. Potser l'horari o potser les ànsies de futbol van fer que la sala només bullís durant els dos hits indiscutibles del grup: Weird Feelings i Years not long.
La resta de peces van esclatar amb molta força però sense acabar de cuallar en el públic. Els londinencs van demostrar que la banda en directe beu molt més del seu basant punk i no tant del costat pop. Tot i les veus enganxoses properes a l'indie més comercial, els ritmes desenfrenats i les guitarres més rugents van sobreposar-se. De rerefons, però, s'ha de recordar que va existir una linealitat pròpia de grups professionals i de nivell. A més, tot i la poca reacció dels assistents, s'ha de reconèixer que les cançons del nou disc són d'una qualitat a l'altura del primer. Channelling your fears, Bones o Tame the sun també podrien explotar com a grans hits en els propers concerts. Confio en que si tornen a venir per Catalunya, els que hagueu llegit aquest post els aneu a veure. Male Bonding valen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada